Estiman-ta des de fa dos
anys, des de la tarda d'aquell estiu de 2011 que et vaig conèixer, i
intentant tancar els sentiments en un baül, perquè la clau de tot
això ets tu ja que ets el portador d'ella, intentant que no s'obri,
intentant calmar aquests sentiments amb totes les meves forces, des
d'aquell llavors. Estimanta en silenci per no perdre't. Intentant fer
veure que no existeixen quan de veritat són els sentiments més
forts que he sentit mai. Quan sento que tu, tu ets el amor de la meva
vida i que mai deixaré d'estimar-ta, podran vindrà mil nois, podré
besar altres llavis, però ningun tindrà el gust tan dolç que tu
tens, tots sabran algú més amargs que els teus. On em podré
perdre, sinó es en els teus braços? i sota els llençols d'aquell
llit, on hem jugat tantes vegades, on tantes vegades t'he besat i
m'he fos amb tu...
Ojala això hagués estat
diferent, ojala pogués crear un per sempre el teu costat, o almenys
escoltar-ta dir t'estimo, quantes vegades he somiat en dir-te que
t'estimo i que no ho puc evitar, però llavors et veig i no necessito
res més que passar els meus dies amb tu.
Saps i ara ets tu el fre
del meu propòsit, intentar començar una història nova, on tu
tornis assolir el rol d'amic i res més. Però em costa tan deixa
enrere tot això, sé que em fan mal aquests sentiments, que he
intentat contraresta-los i no he pogut, ni tan sols he gosat dir-t'ho
i no no crec que ho faci, tot i que hi dono moltes voltes. Veure's no
se ni jo mateixa el que vull, ni jo mateixa em comprenc, vull està
bé i simplement m'agradaria poder-me conformar quedant-ma així per
sempre, però no no puc conforma tan sols amb això. Els meus
sentiments hem superen, m'estrangulen el cor, mel trenquen, mel
reconstrueixen, i quan estic amb tu, tu em fas perdre el nord, que
estigui boja només per tu, m'has atrapat, ben atrapada, i ara la
decisió es meva. Podria està amb un noi, amb el qual porto parlant
fa temps, és un encantant, i m'estima i ami m'agrada, però els meus
sentiments cap a tu, em frenen. Tot i així, ell no es mereix res
d'això, he provat els seus llavis, les seves abrasades i passar una
tarda amb ell, i si jo deixes de pensar en tu, seria màgic i tot
seria normal, un començament d'una història, però veure's estic
massa enganxada de la teva droga i no se si em veig capaç de tornar
a tancar aquests sentiments, intentar treure-me'ls del damunt
estimant o intentant estimar o creure que estimo algú altre, i tu
m'entrés et quedis al meu costat com el meu amic, i ja. Potser el
destí ho ha escrit així, m'agradaria creure que en un futur tu i jo
estarem junts i podrà ser una història de debò.